MATAGALLS-MONTSERRAT, una experiència única, espectacular, enriquidora i gratificant...

Són les 4 de la tarda. Fa dues hores que m’ha deixat el Marc a l’estació de Sant Celoni… Coll Formic és un caos de cotxes i de persones amunt i avall. Sembla que hi hagi descontrol, però tot es va fent segons el previst… A les 4 surt el primer grup i després cada minut van sortint els següents… Sempre de 25 en 25. Dues hores més tard, exactament a les 17:58 surt el nostre grup de 25. alguns motis surten corrents… Darrera nostre deuen quedar unes 50 persones només, de les 3000 que hi havia apuntades (penseu que jo era el dorsal 2972). Entremig de tot això he tingut una alegria enorme, m’he trobat amb el Jordi Escudero… Quina abraçada!!! Ara ja sabem que el “muy crack” ha parat el crono a les 16 hores i pico!!! També em trobo amb el Tato i amb el Xavi d’Igualada… Hi ha un ambient expectacular!

Com he dit, surto de Coll Formic, a un pas bastant fortet... El Pla de la Calma es fa etern... No fa gaire calor i es suporta bé. Molt polsegós, això sí. A l’Alzina de l’Estany tenim el primer control. És la novetat. La pistoleta llegeix el codi de barres que portem al carnet… Han passat ja 8,6 km. Passem sota el Tagamanent. El ritme que porto és elevat, ara per ara faria la cursa en 18 hores (il•lús!!!) La baixada a Aiguafreda la conec i per això no se’m fa gaire llarga, però s’ha de reconèixer que és trencadora de cames… A Sant Martí de Centelles tenim el primer avituallament. Crec que he menjat massa, tinc l’estómac garratibat… I només han passat 16,6 km… De totes maneres em trobo fort. No comptava amb la pujada després d’Aiguafreda… Quina manera de suar. Em suen els braços com si fos les dues del migdia a ple sol… Potent aquest pujadeta!!! Ja s’ha fet negra nit i tots portem el frontal, si mires enrere veus com una serp lluminosa que et segueix allà a on vas. Seguim pujant, alguns trams són pedregosos i difícils. Als 28,2 km. Arribem al control 3. I 3 kilòmetres més enllà al segon avituallament. Els avituallaments estan de pila màster: entrepanets, fruites (taronges, plàtans, préssecs, peres…), fruits secs, brou calent, aigua, té, codony, galetes,… Molt bé. Estem al Coll de Poses, 31,5 kilòmetres. A partir d’aquest punt comença un recorregut bastant bonic, llarg, això sí, entre boscos, molt profund… Malgrat és de nit, es frueix del camí. Arribem al Coll de Matafaluga. Quina alegria, trucada del Juanjo ! M’ha donat ànims per uns quants kilòmetres més… Ara ve una baixada… Terrible !!! Les cames em fan figa. Llarguíssima !!! Eterna !!! I arribem a Sant Llorenç Savall. Arribo una miqueta mort. Però allà m’espera em Marc Àlvaro... Això és una injecció d’adrenalina i de potència!!! Algunes persones es veuen que ja no podem més i acaben aquí la seva participació. És un moment psicològicament potent... Portem 45,1 kilòmetres, algo més de la meitat i ens queden 38,2 km. Que semblen pocs, però són molts, encara. Ara hi ha baixades i pujades, és un tram molt xulo quan passem pel Coll de Grua. El camí passa pel mig d’un pendent rocós mentre es va fent de dia... Quin bé de Déu! Aquest 4t avituallament sap a glòria. És de dia. Molts dormen una estona, altres acaben d’abandonar. Estem a l’urbanització de Cavall Bernat. Portem 58,5 km. Travessar sobre l’asfalt se’m fa un suplici. Gràcies als sms, el camí se’m fa més fàcil i a voltes més divertit... Amb alguns fins i tot ric em veu alta... Encara em resten forces per a riure. A continuació 2 controls relativament propers. Acabo de passar una pujada infernal, després d’haver caminat per la llera d’un rierol sec. Torna a trucar el Juanjo. Nova injecció de moral. Al control ens havíem dit 2 kilòmetres de pla i 5 de pujada, però a mi la pujada em sembla de 10 kilòmetres com a mínim!!! Al 71 ja estic a Vacarisses. Avituallament final i trucada de la Glòria que em posa al dia de la cursa de la Mercè i com no, m’insufla noves energies per continuar el què em queda.

El Marc em torna a trucar i em dóna una empenta ben forta dient-me que està amb tota la family a Monistrol per animar-me em el tram final!!! Arribo a Monistrol em 1h i 15min. El què triguem amb els petits quan fem el Pelegrinatge a Montserrat. No puc anar més ràpid. La il•lusió de les 18 hores ja es va esfumar fa moltes hores i ara estic lluitant per arribar em menys de 21 hores. A Monistrol el cor se m’accelera, la family Àlvaro em dóna un subidón d’energia, però quan començo la pujada les cames no em responen. Baixo el ritme. Molta gent em passa, però no puc enganxar-me a ningú. Em les escales finals aconsegueixo agafar-me al ritme d’un petit grup. Pujo amb ells fins el cremallera... Sorpresa!!! Sento... “Vyns!!!” És em Fructu que m’està esperant. És un dels moments més emocionants. Xoc de mans, mà a l’esquena, paraules d’al•lè i felicitació. Faig el darrer esforç amb el Fructu al costat i arribo a la plaça de Montserrat. Rebo el recordatori i em faig les fotos de rigor. Entrego el carnet de la cursa... Han passat 21 hores i 2 minuts des de que vaig sortir de Coll Formic!!! Ho he aconseguit. És un triomf meu i de tots els que m’heu acompanyat. Ara per ara diria de no fer-la mai més, però ja han passat dos dies i em trobo bastant bé... Algú s’apunta el proper any???